Ningú al carrer,
Tu i jo.
No fou un somni.
La vorera ardent,
cada cop copsat.
El poemes de Joanaina,
els desgavells opacs.
La mà al ventre,
la sivella despassada.
Com va la vanitat?
Com era eixe nom
al qual vaig recórrer.
Cordar la mirada,
creure.
El carrer Sagunt,
Sant Vicent i Eiximenis,
la plaça del temple.
Férem tard a tot.
Les hores segades,
el vell Vallejo.
La punta dels dits,
la joia ambulant.
Et besava les cuixes,
el punt exacte.
L’advertència,
un vespre de dol.
La pluja queia
als teus plecs,
la teua mà.
Cabirons i safes,
la metempsicosi.
El pes de la pau
que ja no raja.
Deixàrem de banda
la vida;
allò que ens pertanyia.
La boca flonja,
cada tu que ve.
Carles.A 2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.