La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

divendres, 11 de gener del 2013

Pont



Ningú al carrer,
Tu i jo.
No fou un somni.
La vorera ardent,
cada cop copsat.
El poemes de Joanaina,
els desgavells opacs.
La mà al ventre,
la sivella despassada.
Com va la vanitat?
Com era eixe nom
al qual vaig recórrer.
Cordar la mirada,
creure.
El carrer Sagunt,
Sant Vicent i Eiximenis,
la plaça del temple.
Férem tard a tot.
Les hores segades,
el vell Vallejo.
La punta dels dits,
la joia ambulant.
Et besava les cuixes,
el punt exacte.
L’advertència,
un vespre de dol.
La pluja queia
als teus plecs,
la teua mà.
Cabirons i safes,
la metempsicosi.
El pes de la pau
que ja no raja.
Deixàrem de banda
la vida;
allò que ens pertanyia.
La boca flonja,
cada tu que ve.

Gasses

Carles.A 2013

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.