Tot just després vingué
tot,
la tomba oberta,
el batall encès.
No volia admetre-ho
com un fusell sagnant
com una bala pètria.
He fusat el temps,
he cercat la caldera,
el budell del somni.
Ombra rere ombra,
una safata immunda
un deler claustrofòbic.
Quan ho tens tot
saps els avatars,
les rodes fondes.
Un escurçó boig
una forma de matar
Tot roman ahí,
llavons no ho sabia
com vull saber-ho ara.
Tot el confort de demà
cadascun dels coits
escopeta blanca
raó d’enyor.
Com un prunyó malmès,
adicte al teu voler,
gairebé embruixat
cercaré l'illa sola
la pus dolça tonada.
Com un acer de vent
condició intacta
ibuprofé,
esfondraré cada racó,
cada clot de sal
sageta ardent.
Jo sóc el foc que resta
a la planura intacta
ser de neula
aprensió constant.
Com un udol estentori
com un sac de trons
que et mira a tu
més enllà de tu
com un enginy,
com un rebost.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.