Hi ha gent que no entén
el silencia heretat de la terra.
Al taüt hi ha verms
que giravolten l’esperança.
Atzurs corpresos,
calces esgarrades,
escups de vent.
El front suat,
la migdiada rompuda
(efectes col·laterals)
No cal recordar l’amor
a la seua justa contrada.
No, no cal
desfilagarçar-lo.
Hi ha ombres d’antuvi,
flames de menyspreu.
Hem omplit el got,
esporgat les arrels,
carregat les pistoles.
Una pluja isolada,
batecs empeltats,
flors de dacsa.
A l’aguait darrere la porta,
mesurant cada membre.
Cada ditada impol·luta,
cada color que esvara.
Congelada la ira
surt l’enrònia.
Què dir, què fer
a la basta planura
on manca el somrís
i creixen mentides.
On manca la pau
si obris els ulls.
Carles.A. 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.