A Blanca
Passa la mà pels meus cabells, Anna,
passa-hi la mà.
Seré un infant als teus consells, Anna,
- un ancià.
Mira la neu en el meu front, Anna,
i els desenganys.
Em pesa viure en aquest món, Anna:
ja tinc mil anys.
La flama viva que em consum, Anna,
no té repòs,
i no veig res perquè sóc llum, Anna,
visc sense cos..
Passa-hi la mà pels meus cabells, Anna,
Passa-hi la mà pels meus cabells, Anna,
passa-hi la mà.
Sense dir res dóna'm consells, ara,
Sense dir res dóna'm consells, ara,
que estic cansat.
Josep Palau i Fabre. Poemes de l'alquimista (1952). Poema escrit al 1943.
Preciosa la poesia. Però sembla que hi ha un vers que no escrius:
ResponEliminai no veig res perquè sóc llum, Anna,
visc sense cos
No coneixia a Palau i Fabre, gràcies per mostrar m'ho
Hola Mariam, moltes gràcies pel comentari. Tens tora la raó, hi havia un petit equívoc amb alguns versos. Jo tampoc el conec massa, els dos poemes que he posat són d'un llibre d'ensenyament del català, però el llibre poemes de l'alquimista té molt bona pinta.
ResponEliminaUn besot!
este poema me va, ya no lo recordaba, cou y tu retahila de poemas perdidos de los mejores que había leído, recuerdo la emoción de aquellas lecturas
ResponEliminaAquest poema és fruit d'aquella enigmàtica antologia de mon pare. Jo també recorde quan em vares ensenyar a un rio le llamaban Carlos. L'audio d'ombra...bestial.
ResponEliminaUna abraçada!
Una altre llibre per a la meua llista de "Lectures que cal fer". La veritat és que açò de passejar pels blocs (i, en concret, pel teu) és una experiència molt enriquidora. Una abraçada
ResponEliminaMoltes gràcies Maria, tot en un detall. Doncs jo pense el mateix que tu, aquest llibre té molt bona pinta, només he llegit dos poemes a una antologia, però el to m'agrada molt.
ResponEliminaA més, el títol és molt suggeridor, hi haura que pegar-li una mirada.
Que passes molt bona setmana. Un besot !