I què és errar?
Què és fornicar cada
paraula
consumir cada burilla.
Els teus llavis de seda,
la teua sinada unflada.
La pietat no es ven,
la pietat no es regala.
Assegut a un silló,
assegut als teus ulls
assaborint cada mirada.
No hi ha res més enllà,
latitud perduda,
estació invisible.
Els quefers quotidians,
dalles i destrals.
I què més?
a què més encomanar-se
a aquesta exquisida forca.
a aquesta exquisida forca.
No raja ni gota,
parada òrfena,
lloc estanc.
On és el teu plor,
el teu damnatge d’antuvi?
Temps ha, de lluny,
viu les teues nafres,
els teus sanglots de
vent.
On queda tot allò,
on queda la teua
petjada,
aquella flaire
inequívoca.
Gronxant-te al finestró,
entre espines i sorra,
en cada bac argentat.
La teua ombra
pren les regnes.
Cavalcant per cada
indret,
per cada platja deserta,
per cada tatuatge,
piga no besada.
Esvares en l’ombra
del teu destí,
en la vorera mullada,
en la teua paraula.
Entens el teu cor?
Jutges el teu deler?
Ca solitari,
brúixola extraviada.
Els teus bocins,
no tenen sabor.
Carles.A.2012
M'encanta!
ResponEliminaGràcies pel comentari, Hèctor, una abraçada !
ResponEliminaMolt imaginatius els recursos. M´agrada.
ResponEliminaGràcies pel comentari, Josep. Espere que hageu tingut molt bon viatge. Una abraçada !
ResponElimina