Colgarem cada ressò,
cada horabaixa plegada,
cada capvespre que fuig.
No hi ha lloc on no càpies
on no esbrines la veritat.
L’atzur que comprenèrem
esclafeix front els teus ulls.
Més enllà de la virtut
del termini acomplert.
He recollit els teus ulls,
he cordat cada paraula
al racó de l’encontre.
Hem corprès la són,
despavilat les sivelles.
Com una dolça fragància
com una gerra adormida.
Hem respectat el pacte,
la flor acurrucada,
el teu precís somrís.
Les petjades ferrades,
el somni altaner.
T’he vist a una agulla
al reflexe de l’encís.
Hem botat la pau
passat tots els botons
humit la memòria.
Front la llunyana muralla,
contemplant les estacions.
Allò no eren dubtes,
aspres paraules,
segments de solitud.
El meu braç et pentina
amb petxines d’aurora.
Amb la tendra cadència,
el futur
per venir.
Carles.A. 2012.
Es el superlatiu de la bellea... che, com m'agrada llegir-te germá!
ResponElimina