La terra crida a qui té,
com una trista penyora,
com un esbufec delitós.
Ja no som qui mostrem,
els que acaronen espills
agradosos,
els que mostren
cada veritat.
Hem escollit la tardor
per ejacular la tendresa
per pintar cada mot.
Els esglaons de pau
el pacte intangible.
Cada singlot d’estima,
el racó de les joguines.
Horabaixa badada
espina de sal.
Ho hem advertit tot
els talons de carbó
la creu perentòria.
Ha passat el temps,
cada estaca mullada
la flaire gelada.
No eixiu solts
no tapeu la veritat.
A aquest precís lloc
contrada rosada
lloc benvolgut.
Cada paraula besada,
cada mot que rodola.
Hores prèvies al somni,
vespres de festa.
Una vidriola de seny,
un rebost de mirades.
Tindrem fam d’estima
en un sol got
en cada cullerada.
Carles.A. 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.