De vegades és necessari el perdó.
Tots els petons no pegats, la inclemència.
El rellotge es fon. L'escorxador obert de bat a bat.
Sovint pedregava.
La terra serà teua si no menges d'aquest arbre.
Les parpelles pegades, un desdejuni marcial.
Les estances plenes de culpa, vaxenilles i radiadors.
El llatí se'm donava bé; no tot era silenci.
Ta mare, aquella dona, prostituta de somnis.
A la placeta feien exorcismes, actes de fe,
ho presenciares tot.
Les tardes immòbils, l'hora nona...
tot allò que no volia.
Grans quantitats d'or, la claueta.
Besaràs les seues mans, el seu peu nu.
El sol es ponia, la bellesa de l'ocàs, els improperis.
La tardor.
Carles.A.2011
Olé Carlos! Menudo cambio le has pegado blog! ¿Y todo eso se puede hacer? Ya me entra gusanillo jeje
ResponEliminaPor cierto, me gusta lo de
ResponEliminaLa terra serà teua si no menges d'aquest arbre.
y quién no tuvo un desdejuni marcial...
Grácias por los comentarios, Sergio, nos vemos pronto !! De vez en cuando viene bien un lavado de cara!!
ResponElimina