Els demanaràs ales, però et donaran dents.
I t'indicaram un pou
quan els parlis d'una torre. Esperaran
que la paciència et flaqueji,
se t'espesseixi la sang
i les esperances, com pantalons,se't gastin.
Et voldran congènere en la por; germà
en la peresa; marit, muller o gos
en la son.
Fes-te tu les ales. A la torre,ves-hi sol.
Pere Antoni Pons Aquí, on passa tot Bromera 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.