l'amor dels gestos fràgils,
viu,
en l'absència
l'aire engendra la nova solitud
del temps sobre les coses.
en l'horitzó d'un sempre
renovat en el verd d'una paraula
veuríem l'escomesa d'un desig
sobre la flor d'un vespre.
si l'amor fos l'amor
i el temps el temps.
Francesc Garriga Cosmonauta Poesia completa 2017 Labreu Edicions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.