UN RECORD QUE S'AVANÇA AL FUTUR

 

                                                                                                                                                                        

Ara sóc en aquell paisatge

que un cop vam contemplar junts des d'un turó:

els arbres eren moguts pel vent

com la gentada es mourà en la fi del temps,

i la felicitat llunyana era tan a prop

que es va fer insuportable, i vam dir: llàstima

que no tinguem més temps. <<La propera vegada

que vinguem, hi anirem .>>

Ara hi sóc.

I tinc temps,

jo dóc la propera vegada.

Iehuda Amikhai. Poemes del cos i d'ànima. Traducció de Manuel Forcano