El que la pluja ens deixa,
com el tarquim i el fang,
com la roca, com l'arbre,
fidels al lloc on són,
com un grapat de pols,
tot allò que és ben nostre,
quan sentim la cançó
i la sageta ens fibla:
és en aquest moment
quan comença el poema.
Jaume Pérez Muntaner La casa buida. Bromera 2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.