La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

diumenge, 28 de març de 2021

Esberla

 




Els milers de petits bocins

en què el vidre d'aquest agost s'ha acabat

convertint em diuen, net i clar, que hi ha dies

que mereixen ser respirats a fons,

que hi ha taules on las fusta es veu amenaçada

per la presència dels corcs o, si de cas,

que el sargit de la roba és quasi

sempre provisional. Com si, fetes malbé,

les coses em poguessen advertir encara

del perill de caminar amb els peus

nus o de portar, ocasionalment,

el desig entreteixit al gruix de la mà.


Joan -Elies Adell La degradació dels objectes Proa 2004

Cap comentari:

Publica un comentari

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.