DIÜRN AMB HARMÒNICA

 

A Salvat -Papasseit i a Ovidi Montllot

Heus ací: jo he estat durant anys un aturat.

Vosaltres no sabeu

                                                que és

ser un aturat de llarga durada:

però jo he vist passar els mesos

com els vagons d'un tren,

esgotar-se totes les ajudes estatals

i he cercat ple d'angúnia una eixida en un tauló,

en l'esguard d'una oficinista a l'INEM.

Quan el carter portava una nova factura  a casa

i la nevera era un espai per a les teranyines

la vergonya dels números vermells,

l'angoixa de tindre mans i no poder fer res amb elles

convertien la llum dels estels

en ulls de voltors famolencs.

Vosaltres no sabeu

                                    que és

ser un aturat de llarga durada

i cada dia en despertar

caure un esglaó més,

si de cas somrius et dol

i et sents culpable

i la solitud es converteix

en un laberint on es perd la raó.

Vosaltres no sabeu.

Manel Alonso Quadern dels torsimanys Cuaderno de los trujimanes. Neopàtria 2015