L'amor us creixia per tots els costats, cova

clivellada per brolls de maragda, i els cossos,

com la nou que s'ha badat en les mans

de l'hivern, desconeixien el fred,

pàtina de desig sobre el mirall.

Com l'ombra d'un peix, front a l'instant, navegàreu

per cales de boira, invisibles als esculls

del temps i la mort, àgils com la blanca escuma,

fins a perdre-vos en un son sense ribatge.

Ramon Ramon A tall d'incendi 1991