Dos poemes de Marc Granell

MEDITERRANI
Aquest mar tranquil,
tan blau, tan sol, tan ple d'estrelles,
pont i camí dels segles cap a la pau perpètua,
aquest mar no és ja un mar,
és un mur,
un abisme
profund com el dolor,
un ventre immens i podrit de somnis fets cadàvers

Marc Granell Tard o d'hora 2006



IMMIGRANTS
Són homes i dones,
xiquets i xiquetes
que vénen ferits
de fam i dolor.
Són mil i una històries
de pors i misèries
que els han fet fugir
buscant mons millors.
Han deixat els pobles,
els cels i les terres
que créixer han vist
el seu desconsol
i plens de memòries,
temors i tristeses
demanen ací
treball i calor,
i ací només troben
murs alts i trinxeres,
cors freds i endurits
que sols diuen: no.
Obrim-los les portes
i que els cors aprenguen
que els d'allà i els d'ací
com iguals tots.

21-X-2005

Marc Granell