Pols al ventre

Al poble de Guadassuar

He fet la darrera passa per tornar a albirar-vos.
Per pujar a la pallissa i no dir res més.
Us he observat quiet com una melodia,
com cada maduixa que collia del pit,
com l’oblit certer i una marraixa.
He acudit a vosaltres per omplir les botiges,
per sadollar l’absència de fustetes de colors.
Com un pitxer verd i corrioles a la casa,
com una dacsa que m’empassava.
Una raó que jamai fou incerta,
una dretura de cordons i albellons.
He arreplegat cada molla
per veure-vos arribar a la darrera dansada,
als cossos de cassalla i serps a la geniva.
A aquella cantonada on ja no hi ha ningú.
Perquè a hores d’ara ho recorde tot,
com una tonada de flaires i arrapades,
com una cobejança que em creix a la gola.

Carles Alòs