Clot

He escoltat la teua remor com un aldarull primer,
com la pols de les sandàlies i una mica de cotó.
No t’he pogut obviar a la darrera alenada,
a la dèria del desig i un canut de veritats.
Com un estalvi del cos esvelt,
com una conjura de neula i sargantanes.
No t’he pogut mentir al bell mig de la mar,
una glopada de sutja i sagí que esvaren al cos jove.
Una manyaga de confits i clarió
com un cel de dofins i paraules de tarquim.
Una escudella de pèsols i maduixes
per omplir l’apetit dels cossos forasters.
Com una foguera de nuques i parpelles,
com un formiguer on ja no hi ha ningú.

Carles Alòs