Sorra

He vist el teu cos
disfressat de mentida,
d’una borla d’estima
i mirades curulles,
d’una dansa argentada
i sivelles de dol.
T’he vist venir
com un colom missatger
i rialles de vidre
amarades de tu,
de clivelles de fang
que no tenen cabuda
al teu coll de serpent,
de rengleres de nit.
A petjades eixutes
de sofàs i edredons,
a bugades de plany
i el deler de la vida
que ens albira resolta
en el foc de la nit;
en la clau del desig
i tronades de mar,
en solsides de dies
covats en un dit,
en un pic de nuesa
i baralles de neu,
en un solc de bellesa
i la nit que es desfà
com un cove de vent
i maragdes del cos
que recorda el teu nom
com una au de verí
i de terra ja erma,
un polsim de la mar
que s’aterra i llenega
al bell mig de la mà.

Carles Alòs