Els reis

Llencen els caramels de maduixa i taronja
mentre saluden els infants amb trist somriure
i miren l'hora, fatigats per la il·lusió
de la gent esclafada pels seus propis fills.
Així la neu se'ls desfà a les mans com la pols
que s'escola entre els dits al desert, dos extrems,
també dues concòrdies simbòliques, la mortalla
emocional de la majoria que en silenci
se suporta aturada al pas de les carrosses.

Els reis d'Orient són uns farsants de seda,
sota el postís de la barba discrets voldrien
arribar aviat a casa per descalçar-se
i sopar davant del televisor les sobres
d'un record precuinat que escalfen al microones.

Només hi ha la fe dels infants. Al llit
tanquen els ulls, bateguen fort, els reis s'apropen.

Jordi Valls. Felix Orbe (2010)