Sintagmes propis

He vist els teus ulls
com una merla oxigenada,
com un caduf de tu
i flors a cada mà.
No t’he vist venir
a la darrera avinguda
d’un sol a cada peu
i solcs que reben neu.
Com un aldarull efímer,
com un rogle on ets tu
resguardada en l’oblit
d’una caixa de maduixes.
T’he trobat al darrer cos
de les gàbies de genives
i bacores al turmell.
Per no tornar a veure’t
ja mai a una corranda
de gossos i bitllets
que ja no són en mi.

Carles Alòs