Gomètic

Us he vist al llindar de la porta, com un pes somort, com una maledicció espesseïda. Com una simple coma d’un ull que es desploma. Com les marques que vagaregen als cadàvers autumnals.

Com el pes de la mentida i un xarop de paraules. Com una pell allargassada i un tribut al meu combat. Com una xeringa de plom i paraules d’esperança. Com una canterella dissuasoria i un brot de tu que em beneeix. Com la dona que es planyia i esmolava les tisores. Com una merla blava, de tenalles i bacores. Com un saltamartí que no té por a estavellar-se, com una bruixa bona i mirades de sagí.

Com una veu suau que em recorda la naixença, com un plat de cacaus i tremolors en flor. Com un bes que s’escapa i ens alegra la rialla. Com un conhort de torn i truque meravelles. Com la dona més ociosa i nissagues d’un futur. Com un fruiter ben ple que rondina cada boca on ja no cap l’atzur.

Com un cotó de mel, solitari en l’arribada que ens demostra com ens vol. Com l’estima que jo et done i que arrape dels teus ulls.

Com una melodia i dacsa arraconada, com un cartró en desús, que ja no torna mai.

Carles Alòs