Vora

He escoltat la darrera paraula,
com una llum a la vora,
com una rivalitat escomesa.
Com la llum de la ciutat
i una boca de tungsté,
com la font del plany
i un rajolí amarg.

Com una voravia
de neula i de cartró,
com un caduf
on es creua la mirada.

Com el vespre del desig
i serps de meravelles,
com una retafila
allargassada en tu.

Com un coll alt
i vores de navalles,
com una imposició
arrecerada en tu.

Com la merla més dòcil
i ganivets de cuina,
com una vexació
de pomes dessagnades.
Com la lira més fina
dels colls nauseabunds.

Com una coltellada
clavada al costat,
com una desraó
i verdes rajadures.

Com una martellada
i coàguls de brosses.
Com una caperulla
on trobes el teu lloc.

Com un petit racó
d’hoplites paraplègics,
Com una esmunyedissa
víbora salvatge.

Carles Alòs