Infortuni

Estava a l’aguait com s’està a l’aguait de les coses importants. Com el gronxador de la mare, com les pallorfes arraulides; com un pes somort, com la llargària dels anys i mirades enfebrades.

Com un escup vital i una guardiola. Com els homes de la llenya i verdures de cristall. Com un vent ufà que sotaigua la venjança. Com la roda de l’amor i un bufit de beceroles. Com una cubitera que ens resguarda d’allò fet; com un instant sense nord i boquilles de maragdes.

Com una pluja que no cessa i ens recorre pell i cos, com una veritat i safates enverdides. Com una plenitud que ens atorga l’amor. Com una realitat de sang edulcorada, com un cavall de mar i rimes de mirades.

Com una meravella que solca l’interior.

Carles Alòs