Agrunsadora

No queda ningú a casa,
la servitud,
la vaixella eixugant-se.
Com una eruga freda,
com una revolada
de foc i de travesses.
Com un convit ufà
i fil a la butxaca.
Com una deïtat
i mànegues ben amples
i solcs de terra blava.

Com un usatge antic
on penge samarretes.

Com una agrunsadora
on guarde el meu destí.

Com una tovallola
on mire cada guany.

Com una disidència
que ja no cap en mi.

Carles Alòs