Renda

He dit qui era ell,
una esquerda abatuda,
una llàgrima sacra.
Com un corfoll de sang,
com la beta del desig
d’una dona prenyada.
Com una escalfor del cos
que es meneja de manera errònia.
Com un soliloqui enterc,
platja on no cap la nuesa.
Com la veu de les volves de neu,
com una ciutat confusa
on és minsa la repressa.
Com una ociositat
d’una muller drogada.
Com la talla de la sina
de la corpa del desig.
Com un petit record
que arrossega cada calma.
Com una clau al pit
on s’esbrina la recança.
Com una renda fixa
d’una cabriola inert.

Com un bagul de plors
que es mira molt enrere.

Carles Alòs