Estat de siti

Pujar l’escala,
veure’t gronxar el dol.
Com un aliacrà porpra,
com la boca més boja,
com l’udol de les dones
que viuen més enllà.
Com una batzegada
d’una carta de conys.
Com la veu del dolor
de les hores que lleneguen.
Com una cabòria
usurpada al fred,
com una almoina
de les corretges bagasses.
Com una carícia
de la tela mullada.
Com un usdefruit
de la vida que no torna.
Com els gemecs vaporosos
d’una tendra estança.
Com una dansa de boques
evacuades en la mar.
Com un genet nefand
que eixuga la mirada.
Com una cataracta
de mel i de cireres,
com una alba dolça
d’un illot remot.
Com un turó de gel
que et mira en la maldat.
Es diu desig d’això
que ens prova com un cor.
Com una merla ufana
que cria meravelles
com un contorn de cel
de calç i borumballa
com una sola vela
que solca la planura
com una cornucòpia
d’un petit cresol,

com una llum de tu
d’esclat i navelina.

Carles Alòs