Trenques l'amor amb paraules.

Trenques l'amor amb paraules
a tall d'una aurora que no porta enlloc,
dreceres lentíssimes d'una impertorbable sort
allunyen la vela estesa del matí.
Mentir i no saber-nos mentir.
Metàfora d'ulls verds interposada
com un trauma entre els homes
has vingut perquè et masturbe el cor.
Idiota. També es por perdre l'ànima
si provoques fiblades a la por
i no te'n saps avenir més tard.
Que ridícula sembla la pietat per tu.
Els morts ballen la cançó que els interpretes.
Si no se't cauen les mentides de les mans
encara podràs posar-me la mà salvatge
davall dels pantalons i dir que no tenim memòria
mentre em fas escopir una llàgrima blanca per tu.
No té remei. A nosaltres els poetes ens tritures
la tendresa amb el fàcil crepuscle de l'engany.
Mira com cau la desídia del cel, com l'orgull.
I l'amor, que per tu és una feblesa,
no diu res més que s'és home.


Salvador Iborra i Mallol. Clivellat. 2002.