Les calces
esteses,
la pietat
atorgada.
La teua veu
en l’ombra.
Cada cop
que tornes
i ets amb
mi.
Arremolinat
al teu cabell,
gaudint de
la teua frescor.
Ple de tu,
obstinat a
contemplar-te.
Beses la
brossa,
cada bri
d’esperança.
Una petita
marca,
un aiguatge
efímer.
Agradosa al
teu plaer,
enèrgica,
lleu.
A cada
petit plantó,
a cada racó
urbà,
creixes de
mica en mica
atzarosa al
teu destí.
Tímida,
madures al sol,
captiva de
la teua saba,
assolellada
al teu deler.
Fruit hermós,
tendre pom
daurat.
Avalotada
al teu solc,
regada per
les mirades.
Guaites
cada promesa
com una
ferradura.
Dòcil,
inèdita
avances a
cada passa
a cada glop
de calor.
Plena al teu
encant,
inaudita
rosa verda,
presagi
clandestí.
Al foc del
teu voler,
compungida
tota tu
esgarres la
terra
que no et
vol oblidar.
Una ventada
de flaires,
una planura
de pètals,
Alegre,
lluent.
Omplis el
meu esguard
arrases cada
talaia
fruit
madur, argila dòcil,
plenes la
meua mà.
Carles.A. 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.