A aquest
cercle d’angoixa,
a aquesta
tarda mullada,
llepant
cada paret,
entre el
plany i el teu somrís,
vessant
cada paraula.
Entre el
foc i l’hemorràgia,
escalant el
teu cabell
gota a gota
acaronat.
Entre
branques argentades,
clatells moldejables
em trobe
front a tu,
Helena
amorosida.
Sense cap
direcció,
ceg i
esmaperdut
mesure
l’enyorança
del teu
bust adorable.
Entre cada
fil d’estendre,
cada
llàgrima malaurada,
el teu dolç
repicar
ressona com
miratges.
Front el
teu gest,
la teua
malaurança
un esguit
de pau
minva cada
nafra,
cada daga
clavada,
cada
opacitat.
Un fil de
germanor,
un bri
d’altivesa.
Cada copa
mullada,
cada gerra
de mirades,
cops i trots
i edredons
i un curt
equipatge.
Un mostrari
inconnexe
un bes
d’equitat.
No hi ha
res
al teu
davant
més que el
teu destí.
Hemisferi
clar,
marge
llindar,
un atzur transplantat
una dolça
tonada.
Front el
plany i el dolor
i tot allò passat
Carles.A. 2012.
Tens una manera especial de dir les coses, sí senyor! Sobretot m'agraden els darrers versos; però no entenc el títol...
ResponEliminaEns veiem!
Moltes gràcies pel comentari, Julià ! He vist que estàs estudiant el master amb els meus companys de promoció, et conenc ? Una abraçada !!
ResponElimina