La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

dissabte, 21 d’abril del 2012

Roselles blaves



A aquest cercle d’angoixa,
a aquesta tarda mullada,
llepant cada paret,
entre el plany i el teu somrís,
vessant cada paraula.
Entre el foc i l’hemorràgia,
escalant el teu cabell
gota a gota acaronat.
Entre branques argentades,
clatells moldejables
em trobe front a tu,
Helena amorosida.
Sense cap direcció,
ceg i esmaperdut
mesure l’enyorança
del teu bust adorable.
Entre cada fil d’estendre,
cada llàgrima malaurada,
el teu dolç repicar
ressona com miratges.
Front el teu gest,
la teua malaurança
un esguit de pau
minva cada nafra,
cada daga clavada,
cada opacitat.
Un fil de germanor,
un bri d’altivesa.
Cada copa mullada,
cada gerra de mirades,
cops i trots
i edredons
i un curt equipatge.
Un mostrari inconnexe
un bes d’equitat.
No hi ha res
al teu davant
més que el teu destí.
Hemisferi clar,
marge llindar,
un atzur transplantat
una dolça tonada.
Front el plany i el dolor
i tot allò passat

Carles.A. 2012.

2 comentaris:

  1. Tens una manera especial de dir les coses, sí senyor! Sobretot m'agraden els darrers versos; però no entenc el títol...
    Ens veiem!

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies pel comentari, Julià ! He vist que estàs estudiant el master amb els meus companys de promoció, et conenc ? Una abraçada !!

    ResponElimina

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.