L'equívoc més gran és creure's Déu.

L’equívoc més gran
és creure’s Déu.

Cartes d’antuvi,
l’estiu del 2001.
Aleshores no fumava,
contemplava les teues bragues.
El tràfec dels teus dits,
l’horabaixa plegats.
Dormíem junts
sense pensar en la mort.
Estellés
              Transità
                             Aquests
                                            Carrers.
Els forns que obrien,
mirades entrecreuades.
Guadassuar queda lluny,
un trist raval d’Alzira.
Sant Bernat, Gràcia i Maria
travessant els horts,
El repic de la campana,
camps mullats,
tomaqueres precioses.
El cavall Bernat,
La serra de les agulles,
El pas del pobre.
Voltats de tarongers,
una planura de flaires.
L’extensió dels teus ulls,
alcavota de paraules.
Un dia a la teua llengua,
el precipici del teu cabell.
Moriré sense abastar-te,
corprés al meu neguit.
Els bevedors reposants,
el camí de tornada.
                          Carcaixent
                                          Alzira
                                                   Guadassuar.
Contrades remotes
a aquest exili.
Es pon el sol,
la terra s’eixuga.

La meua veu
no us pot abastar.

Carles.A. 2012.