Jo mossegue, jo patesc
sóc empresonada i lliure
de passes netes i mullades.
Vull xuclar la vida i els arraps.
Un cos de lleó em vigila, no es mou.
I perverteix moviments satànics,
sacsant la memòria,
i sacsant-me a mi.
Torne cada nit davant el monument
de pedres banyades.
Cada nit torne, per tremolar nua,
i fer-te cridar amb gemecs,
el meu nom a doll, per la teua boca cada nit.
Set de memòria.
Set de lleó.Lorena Cayuela.
Carles, que xulo vore un poema meu al teu bloc, gràcies de veritat, a més a més és un poema que m'agrada per allò que amaga, i no diu.
ResponEliminaJa t'he dit que m'agrada molt la teua poètica, a més per a mi Xàtiva és una ciutat molt important en la meua mitologia personal.
ResponElimina