Rompuda la vida què ens queda ?

Rompuda la vida,

què ens queda?

Les dents corcades,

tels de tristícia.

Primavera hivernacle,

embenatge estèril.

Un pis ple de papers,

estances saturades.

Ones de vicis sostesos.

Dijuns d’humilitat,

tardes d’espera

amb plecs decorosos.

No hi ha color

ni hi ha vida

a aquest trajecte.

Cec de la teua alegria,

llibres cadàvers.

Ventades llefiscoses,

agulles de cosir.

Sèiem a la porta,

creus i cotxes,

paraules d’espígol.

El repic de la campana,

hores marcades

amb dies d’estiu.

Solitud i embrancides,

vagues i didals.

Taules de serradura,

portes que no cal obrir.

I un silenci ombrívol,

una casa muda.

Culpa i polseguera,

silenci i benestar

Carles.A. 2012