Amics per sempre,
proclamava la cançó.
Un costurer de joguet,
la força del teu somrís.
Udolava la teulada,
els guanys estalviats,
la teua mà vora la llar.
Fulles de llorer,
una ventada de besos.
Alquímia
i fraternitat,
enyor
i càbales.
Els dits al teu sexe,
un pretexte innocent,
borles d'escuma i escups.
Miolaven les parets,
els ventalls de palmes.
Extracte de l'abisme
usdefruit
fortuït.
Una
còpia dels teus pits,
olives
i dacsa.
Vels púrpura,
edredons desnonats.
Folls de l'èxtasi de viure,
amants cordats.
Una primavera fossa,
el
teu clatell d'argila.
Guaret i víbores,
cavallons de pietat.
La boca oberta
front
el teu bust,
mànegues,
tirabuixons,
una tirallonga de mots.
Estables abillats,
terra i béns.
Un lloc com un altre,
la frontissa escaient.
Els murs ombrívols,
el teu braç extés,
llargària inhòspita,
aiguatge efímer.
Paraules que esvaren
a la teua llengua,
garbons de silenci,
palla i mercromina.
Taulells badats,
espines dorsals.
Tot cap al teu amor,
a la teua dolça drecera.
Carles.A. 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.