La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

dissabte, 1 de juny del 2013

Cor



No queda temps, per recompondre,
aquest sedàs, corfoll del cos.
Com un guerrer, serpentinatta,
enyoradís, et busque a tu.
Com un infant, epitalami,
que es deixondeix, al teu recer,
gustosa mà, auca de vent,
record de tu, que em desmadeixa.
Com un perol, salnitre clos,
grogor del vel, que et vull llevar,
llampec ufà, tarquim suau,
equinoccial, tangent de tu.
Disbaratat, encorajat,
com un vaixell, que et reconeix
al mar llunyà, de la batalla,
darrer oblid, postrema pau
que et clama a tu en un bordell,
que s’ensopeix, a la venjança,
d’un vell lladruc, camí de nit.

Carles Alós

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.