Una cançó

Et viu davallar de l’escala
com una maragda feixuga
com una clovella incessant
com una mesura de blat
gavella que trenca l’espera
que puja al camí de la galta
que niua al teu cor ja nevat.

Com una baldufa perduda
com un fil d’aram cargolat
com una ventura d’asfalt.

Et viu en la cama de rent
com una candela que prega
com una gotada de tu.
Com una paraula que puja
que dansa la dansa dels becs.

Com una rialla fermosa
com una marraixa de mel
que empelta les hores vençudes
que rega la sina més dolça
que corre al redós de l’amor.

Com una planura deserta
com una botija de vi
com una fadiga conclosa
com una galtada en el pit
que dóna la cara de fang
com un cobertor de pallorfes
com una vida que es rega
s’abona amb la mà del desig
com una moneda de vent
que trenca a l’albir del teu cor.

Com una manyaga de tu
que senc com una cançó.

Carles Alós