Vint-i-cinc endecasíl·labs

Com una mordedura d’aigua blava,
com un canell florit d’una ventura,
com un vent udolant en la planura,
com un garvell de tu que m’afaiçona.
Com un torrent ufà, una tronada,
com un bec que t’implora mig convuls,
com un sacsó de brossa arremullada,
com una al·legoria de clepsidres.
Com una mort de tu que no perdona,
com una barba plena de revoltes,
com un vitrall hermós i enfuriosit.
Et fuig en la corranda de la vida,
cabota que t’esguarda en la fugida,
incendi que em recrema i m’atordeix.
Com una boca plena de mentides,
com un retorn a tu que m’acarona,
com una fortalesa de cristall.
Et tinc en la mirada juganera.
No tinc altra paraula per a dir-te,
com un corfoll de tu enyoradís,
com una claveguera tumefacta,
com un glaó que puge i no em perdona,
com un mirall extens en la foscúria,
et parle de les volves de tendrura,
com una gassa ferma, un tapís.


Carles Alós