Ha venido tu lengua; está en mi boca
como una fruta en la
malencolía....
Antonio Gamoneda
He oït la cançó de la teua boca,
com remuguen els ulls.
He desitjat el teu cos, com una pica,
com una elemental cadernera.
He desfet la madeixa,
he esporgat el teu dolor;
tomba daurada, insurrecció.
Les copes més belles
es feren de mel,
com una cartera
un busque la neu.
Com una mesura de dàtils,
com una fuita de tu
on em trobe cap-cot.
Com un record esmunyedís,
llengua d’algues,
baldufa acaronada.
Com un enciam besat,
com una safa mullada
on balla cada carícia.
Com una forquilla de tu,
rent dòcil,
aiguatge.
Com el flam de la veu,
com una nevada eterna
et bese la cuixa.
Com un instant de Sol,
com una antiga fadiga
que no esperona el temps.
Carles Alós
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.