Amulet

Com el misteri
de la rosa dobla
de la seua sina.

Com un mirall de mirades,
com els noms que viuen en mi.
Com una cataracta d’aigua breu,
com una cassola on no fuig
de la tirania de la teua llengua.
Com una baldufa de mel;
com els meandres de la boca,
com un lleixiu ordinari
que es conhorta amb la mà.
Com una mena de vici,
com un renec que em mareja.

Com els taulells del cos,
com les maragdes que lluen,
com una solsida de tu.

Com els batecs esparsos,
com una cullera mullada,
com una tona d’estima
on somric al teu albir.

Com una lluna de neula,
com una ventada de fred,
com una rama enroscada
com una marraixa que et dec,

et cerque al meu destí,
com una volva de temps,
com un ocell daurat.

Bese cada paraula
que trona al teu deler.

Com un oceà on romans,
com la mà dels meus difunts,
com una escudella de tu,
com un gaudi que em desperta.

Carles Alós