He besat les parets d’antuvi per recordar el teu nom.
He recorregut el nostre trajecte. Ens mancava traça, molta traça. Aquella
camisa que no em venia bona, la pell del brau, els toros. La misericòrdia
irreverent, havíem d’assenyalar els culpables. Els prejudicis, l’omnipresència.
Xavier Casp es portà bé amb mi. La fúria esquarterada,
l’àgata musgosa. Els calfreds. Ho havíem perdut tot, no tinguérem una bona
previsió. El forrellat passat, els quinzets. Carrer de la mar, carrer de les
barques, la teua mà als meus llavis. Beneixida, Carlet, Pintarafes; illots
remots, Sant Bernat ja no estava.
La fira i la nit, la canyamel. L’amor és una religió, una
carta de creença. El palmell gastat, el teu sostenidor.
Relíquies llunyanes.
Carles.A 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.