Feia fred al carrer la Nau, encara que això mai fou un inconvenient.
Havíem assolit la perfecció, érem l’enveja de la classe. Hi ha dies que marquen
una vida, hi ha dietaris equànims, cul-de-sacs amorosits. La teua jaqueta de
pell, un arrap ordinari. No, encara no ho he oblidat.
Els tramvies circulaven pausats, vaig deixar d’anar al poble. La baula
de la catedral, els apòstols decapitats. Ausiàs March passejant pel carrer cavallers,
el carrer de dalt, el carrer de baix. L’estàtua del palleter ens mirava
desconcertada. Estudiàvem, August de Prima Porta, els presocràtics, Pitàgores i
la metempsicosi. Els dacsars oscil·lants, la creu de terme, els taulells de
Manises. El Laocont ens agradava als dos, ja saps, eixe expressionisme tan nostre.
El ravalet ens esperava plaent, els fils d’estendre, la congoixa. Un
valor afegit, el desficaci. L’església dels Sants Joans, la plaça del tossal,
tot era nostre. Cosíem la roba, esteníem la bugada. El dia de reis més feliç de
ma vida. Tots ens envejaven, la flaire del teu cabell, el teu encís lunar, la
teua esquena sagitària. No necessitava res més, res més que cloure els ulls,
i esperar-te.
Carles.A. 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.