Fragments de Guadassuar XV

Els cossos somreien al silenci, els obituaris distingits, el delerós trajecte. La una tocava al rellotge polsós, sense massa gràcia el cuit anava fent-se, les idees anaven fermentant. La taula parada, algun comensal de més, l’ombrívola realitat.

Feia estona que no hi havia ningú al carrer, el peatge ja no es pagava, les tisores són fredes. El matalaf de pallorfes, l’ordo rectus. Quan tu eres menut les dones cosien al carrer. A la fira venien dàtils i no tot era silenci. El pitxer està vessant-se, no queden creïlles. La Gran Via és lluny, com les sèquies daurades, com la guerra heretada. Demà courem el pa, a poc a poc, sense pressa. No ens espera ningú enllà de la boira, ningú, només que el silenci.

Els còps ja dormen, arraulits als pàmpols. No cal que òbrigues els ulls, no cal que et despulles. Será un somni absent, una abraçada espectral, una pau il·lúsoria.

Carles.A. 2012