Viatge astral

He tornat per veure’t nàixer,
com el pa torrat del meu cos,
com un aldarull de boques
i un rajolí de sang
que s’encabota a créixer.
He vist la teua boca
com una ametla suau,
com un cant de germanor
i regnes de viandes.
Ja no sé què dir
quan pon el sol al turmell,
al teu braç d’ortigues
i núvols blaus que m’acaronen.
T’he vesat el ventre
com un desig cerval,
com un Àiax Telamont
que torna a casa
sens por.
He vist nadar els ocells
a les genives de les dones,
a una ambrosia esquifida
que no té nom i s’atabala
i llenega al teu redós,
com una albufera de cossos
on et cerque com un peix,
com un maluc auster
del teu enuig viral.
Com una cacera major
del teu melic,
com un xivarri d’amor
que em mira com un bleix.
Com una sargantana porpra
que es despulla a les voreres,
com un nouer empeltat
de codony i de cireres.
Com una suma de temps
que ens embarca en un dia
de tovalles aborígens.
Com un caduf de bacores
i la dansa de les sines.
Com un àcar esmaperdut
que té nom i ja somriu
a la vora de les dents.
Com un jovençà de roses
i la piga que volia
i no em dares,
com un pres.

Carles Alòs