Al
barri de Torrefiel
A
Juan Carlos Ramos González, a Josemi Ramos González,
a
Víctor Ferriol González, a Xavi Lavín Pino, a Cristian López Crespo,
a
Tito, a Pablo, a Alberto, a Juan, a Javi, a Noemí
i a
tants altres amb qui vaig compartir
jocs
de la infantesa.
Als
meus companys de parvulari
He intentat obviar-vos com una cosa que
no sé,
com la claror dels teus llavis al
naixement de l’aurora,
com els germans que vaig tindre en patis
i entrepans.
Encara no sé dir-ho, com una dansa enterca,
com un vaixell de canyes i el sigil de la
nit,
com la remor del veïnat que té nom i ja
no crida.
He baixat el cap com un cérvol embriac,
com un queviure que no mormola,
com els besos de les dones de palla i de
nocilla.
Ja no vull tornar a la darrera estança,
a una llar de fang i boira a les orelles.
Us he escoltat
gemegar a l’avinguda propera,
a un carrer de nous i gent sense saliva.
He retrocedit a les primeres paraules,
com una guardiola on no hi ha diners,
com un cavall de fusta i neula a la
sabata,
com una bassa de mica i feldspat.
Que no és prou el record per trencar les
abraçades,
cada paraula que rajava de les mans.
Com un salconduit de les teues ulleres,
com un gotim espars i la vida que
s’eixampla,
com un gronxador de cebes i
pètals.Carles Alòs
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.