Petit homenatge a la meua àvia Encarna.

No sortia aigua de l'aixeta,

ves per on teníem
el llavaner al costat.

Fregaves la roba desgastant-te les mans,

li pegaves la volta, avant, arrere.

Et deia paraules que no entenia,

et plantejava conjectures.

Aclucares els ulls,
la bugada quedà sens estendre.

Avui, quan toque els fils d'estendre

em trasmeten un calfred,

tants anys després ho comprenc tot…

i sí,

m'estimaves.

 Carles.A. 2011