de sang ma casa i la seua horta.
Amb sofre i foc li han socarrat la cara.
Qui et mira vessa planys i queda mut !
Has vist fugir de colp els habitants,
València meua, terra desgraciada ;
els monuments, enderrocats del destí,
com tu, ciutat, s'afonen i s'esborren.
Ara, jo em sent recitant per als savis
senyors que amb goig i estima la poblaven:
tu ja no ets tu, València, no ets tu;
ja no hi ha cases a les teues cases.
Ibn Khafaja. ( 1058 - 1139 ) Poeta alzireny.
Sempre els invasors són igual de sanguinaris, més o menys, i les conseqüències semblants. Aquest poema, qui ho havia de dir, és tan actual pel que fa a les conseqüències¡¡¡
ResponElimina