Em posareu entre les mans la creu
o aquell rosari humil, suat, gastat,
d'aquelles hores de tristesa i por
i ja ninguna amenitat. Després

tancareu el taüt. No vull que en vegen.
A l'hora justa vull que a Burjassot,
a la parròquia on em batejaren,
toquen a mort. M'agradaria, encara,

que alguna dona del meu poble isqués
al carrer, inquirint: < Que qui s'ha mort ? >
I que li donen una breu notícia:

< És el fill del forner, que feia versos.>
Més cultament encara: <El nét major
de Nadalet.> Poseu-me les ulleres.

Vicent Andrés Estellés.