La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

dimecres, 5 d’agost del 2020

IRA DE ROC



 

Inútil cerca,

perversa lletra.

Fugaç la llum,

fugaç la pluja

i els estornells.

Traço a les fosques

el vespre tènue

i corren roders

de por i de plany.

Corren els anys

i sols escric…

I cau l’instant

i l’any i el viure

en subtil xarxa.

Busco una data

entre les ones

i el vol de l’ibi.

Ira del roc

bolcat al vers.

Es fonen hores

de llum malalta,

d’aire pundent,

salnitre mort.

Se’m fon la vida,

 i es mor el temps

fet de cristall.

I et tornes pedra

Per reclutar

tot el dolor.

 

Carme Cruelles Rosales com fileres de formigues Neopàtria 2017

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.