No hi ha ahir ni demà,
només aquesta
vesprada blanca i lenta que vivim
junts els dos com si el temps fos aquell núvol
etermament immòbil que contempla,
enllà lluny, en el blau puríssim,
el nostre amor obrir totes les venesdd
del plaer de saber-se instants de joia
irrepetible i ja desig de repetir-se,
de ser l’ahir dún demà més joiós.
Marc Granell Versos per a Anna Bromera 2003
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.