Un plugim quasi imperceptible, cendrós, amara el terra del pati i les teulades abrasades per la calor dels darrers dies. I lluny d'apaivagar la cremor, trau de rajoles i paviments l'alè mateix de l'infern que amenaça cuinar-nos les esperances de treva dins les cases. Tic tots els finestrals de casa oberts, com porus gegantescos per on mire de fer respirar l'habitatge sencer. Vivim en un ésser incandescent. Tinc encesa la roba, la pell, el desig...
Josep Manel Vidal "El teu nom és un ésser viu" Germania 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.